I
quan per fi un dia deixes anar, t´acomiades del què en un temps era com si
t´arrenquessin el cor, TRASCENDEIXES. I te n´adones que no era una pèrdua, sinó
un camí que et posen per aprendre, per créixer, per tenir més coneixements i més
consciència. Per aprendre a gaudir de la vida en la seva plenitud.
Somnis
1 comentari:
Quina pintura més bonica! Es veu ben bé com corre l'energia entre els dos.
Nats
Publica un comentari a l'entrada