La
contemplació d´aquests tres arbres amb els seus delicats colors, varen
despertar en mi aquests pensaments
Davant
la bellesa d´un paisatge, un gaudeix i s´omple de la plenitud que la natura ens ofereix en aquells moments,
però sap que en un temps curt aquesta bellesa es transformarà per rebre´n una
altre de diferent, tant o més bella com la primera, però sempre efímera, sabent
que mai es tornarà a repetir de la mateixa manera, sinó que estarà en continua
transformació.
Però
la persona que l´ha vist, que l´ha gaudit amb la mirada i té la consciència
que no es repetirà, percep que en la contemplació ha quedat impregnat en el seu cap, en el seu cos, en el seu cor...
tot l´esperit d´aquell paisatge.
Si
un comprèn aquesta relació amb la natura, comprèn que la nostra vida terrenal
és el mateix, perquè som el mateix.
Tenim
unes vivències que ens omplen. Unes més que d´altres evidentment. I que
l´esperit de les que ens omplen, ha quedat impregnat a la nostra pell.
El
record de certes vivències ens enriquirà el cor i ens aportarà felicitat, però
sabent, igual que en la natura, que res es repetirà de la mateixa manera, que
tot és efímer, es transforma i que per aquest motiu hem d´aprendre a viure cada
moment amb la màxima intensitat. Perquè siguin moments més o menys plaents per
nosaltres, sols ens restarà el record
que de tant en tant apareixerà i ens enriquirà amb les emocions que ens
provoqui.
Viure cada moment, sense
aferrar-se a res i deixar fluir la vida acompanyant cada instant. Crec que aquest és un
dels grans secrets de la nostra existència.
Cada
persona té el seu camí i aferrar-se al que la vida NO et porta, comporta dolor,
patiment..
Potser
aquests pensaments i els escrits en les següents pagines del blog són molt bàsics i evidenment ja molt treballats al llarg dels segles
per moltíssima gent. Però ara aquests pensaments ja no venen o estan entesos
sols per el meu cap, sinó que són sensacions internes que sent el cos, el meu cor. I crec que és en aquesta comprenció corporal quan ja hem adquirit la capacitat d´integrar el coneixament que ens aporta la vida, i així
tenir la capacitat de canviar la nostra manera de viure-la, de percebre-la,
mentre caminem per aquesta.
I
això simplement vol dir gaudir de cada instant que la vida ens ofereix.
Aquí
va començar el meu viatge de “La recerca de l´Ànima”. Un viatge per trobar el
meu camí. Un camí que tots tenim escrit a dins i que moltes vegades no sabem
trobar per el nostre desconeixement, per la desconnexió amb la nostra ànima, amb el nostre cor, amb les nostres
intuïcions ...
Però
si aprenem a rentar-lo, a escoltar-nos i el deixem aflorar, ens guiarà en el
nostre viatge per la vida.
URUS (La Cerdanya)
 |
| 4 d´Abril 2015 |
 |
| EMILIO CARRILLO |
“Compartir
experiencias de vida significa un profundo respeto a las experiencias de los demás.
Un respeto no surgido del intelecto, sinó surgido del corazón, del amor. Un
profundo respeto a como cada cual vive sus experiencias.”
(Emilio
Carrillo)
