PENSAMENTS DAVANT D´UN PAISATGE

La contemplació d´aquests tres arbres amb els seus delicats colors, varen despertar en mi aquests pensaments

Davant la bellesa d´un paisatge, un gaudeix i s´omple de la plenitud  que la natura ens ofereix en aquells moments, però sap que en un temps curt aquesta bellesa es transformarà per rebre´n una altre de diferent, tant o més bella com la primera, però sempre efímera, sabent que mai es tornarà a repetir de la mateixa manera, sinó que estarà en continua transformació.

Però la persona que l´ha vist, que l´ha gaudit amb la mirada i té la consciència que no es repetirà, percep que en la contemplació ha quedat impregnat en el seu cap, en el seu cos, en el seu cor... tot l´esperit d´aquell paisatge.

Si un comprèn aquesta relació amb la natura, comprèn que la nostra vida terrenal és el mateix, perquè som el mateix.

Tenim unes vivències que ens omplen. Unes més que d´altres evidentment. I que l´esperit de les que ens omplen, ha quedat impregnat a la nostra pell.

El record de certes vivències ens enriquirà el cor i ens aportarà felicitat, però sabent, igual que en la natura, que res es repetirà de la mateixa manera, que tot és efímer, es transforma i que per aquest motiu hem d´aprendre a viure cada moment amb la màxima intensitat. Perquè siguin moments més o menys plaents per nosaltres,  sols ens restarà el record que de tant en tant apareixerà i ens enriquirà amb les emocions que ens provoqui.

Viure cada moment, sense aferrar-se a res i deixar fluir la vida acompanyant cada instant. Crec que aquest és un dels grans secrets de la nostra existència.

Cada persona té el seu camí i aferrar-se al que la vida NO et porta, comporta dolor, patiment..

Potser aquests pensaments i els escrits en les següents pagines del blog són molt bàsics i evidenment ja molt treballats al llarg dels segles per moltíssima gent. Però ara aquests pensaments ja no venen o estan entesos sols per el meu cap, sinó que són sensacions internes que sent el cos, el meu cor. I crec que és en aquesta comprenció corporal quan ja hem adquirit la capacitat d´integrar  el coneixament que ens aporta la vida, i així tenir la capacitat de canviar la nostra manera de viure-la, de percebre-la, mentre caminem per aquesta.

I això simplement vol dir gaudir de cada instant que la vida ens ofereix.

Aquí va començar el meu viatge de “La recerca de l´Ànima”. Un viatge per trobar el meu camí. Un camí que tots tenim escrit a dins i que moltes vegades no sabem trobar per el nostre desconeixement, per la desconnexió amb la nostra ànima, amb el nostre cor, amb les nostres intuïcions ...

Però si aprenem a rentar-lo, a escoltar-nos i el deixem aflorar, ens guiarà en el nostre viatge per la vida.

URUS (La Cerdanya)  

           

4 d´Abril 2015

EMILIO CARRILLO

 

                                            

“Compartir experiencias de vida significa un profundo respeto a las experiencias de los demás. Un respeto no surgido del intelecto, sinó surgido del corazón, del amor. Un profundo respeto a como cada cual vive sus experiencias.”

(Emilio Carrillo)